Actualitat

Titular notícies
Nombre de resultats 2 per a Societat

13/01/2022 - Les entitats del Raval treballem per combatre la bretxa digital

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’ha incrementat durant els darrers mesos en un 62%, com a conseqüència de la crisi sanitària de la covid-19.
La pandèmia ha comportat una modificació en l’ús de les TIC per a la majoria de grups socials, sigui per l’arribada del teletreball i l’educació en línia, per l’augment de consum de xarxes socials i altres plataformes d’entreteniment o per la digitalització de tràmits i processos administratius. 


Aquesta situació ha accentuat la bretxa digital, que afecta principalment a la població més vulnerable i no només va vinculada a l’accessibilitat i als recursos, sinó que també implica les habilitats digitals. 

A Servei Solidari entenem la tecnologia com una eina facilitadora i possibilitadora per l’autonomia de les persones i treballem per afavorir-ne l’accés. És per això que des del Punt Òmnia oferim projectes formatius amb l’objectiu de garantir un accés global a les TIC i evitar que ningú en quedi exclòs per motius econòmics, formatius o d’aïllament territorial.

La Comissió Digital del Grup d’Educació Comunitària del Raval (Fundació Tot Raval), que treballa per millorar l’accés al món digital de la població del barri, ha impulsat el Mapa de Recursos Digitals del Raval, el qual recull els recursos digitals que ofereixen 14 entitats i serveis municipals del barri per tal de facilitar al veïnat la connectivitat, l’accés a dispositius i a coneixements tecnològics.
 

17/12/2021 - La pobresa es cronifica i s'aguditza malgrat les xifres econòmiques sobreviuen la pandèmia
  • La covid-19 fa repuntar els índexs de pobresa a Catalunya

  • Un nou informe INSOCAT d'indicadors socials a Catalunya assenyala que la pandèmia ha tornat a castigar amb especial cruesa els col·lectius més vulnerables -dones, persones migrades, joves i amb baix nivell formatiu- i que la intersecció d'aquestes condicions genera situacions encara més complexes

  • ECAS denuncia que la incapacitat del model de protecció social català per traduir la recuperació de la crisi de 2008 en millores en els nivells de pobresa fa evident la necessitat de transformacions estructurals


La covid-19 ha fet repuntar els índexs de pobresa a Catalunya: un 26,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió, 2,7 punts més que el 2019, i pràcticament s'han doblat les llars amb baixa intensitat de treball (9,8% el 2020 vs 5,6% el 2019) i la privació material severa (6,2% vs 3,1%). La cruesa de l'impacte de la covid-19 es fa palesa en l'increment sobtat de la bretxa de pobresa, que determina com de pobres són les persones que estan en situació de pobresa, ha passat del 25,5% al 37,9% en un any. Lluís Puigdemont, director de la Fundació SER.GI, ha denunciat que "la realitat és pitjor del que mostren les xifres, és més punyent, i les entitats ho vivim en primera línia". Ha estat en la presentació de 'L'impacte social de la pandèmia a Catalunya: sobreviu l'economia, pateix la ciutadania', edició número 13 de l'informe INSOCAT, Indicadors socials a Catalunya en relació al context estatal i europeu.

L'increment de la taxa AROPE ha afectat amb especial cruesa les dones (per qui s'ha incrementat 2,7 punts) i les persones joves (un 35,9% estan en risc de pobresa o exclusió), amb nacionalitat estrangera (8 més, arribant al 61,6%) o amb nivells formatius baixos. "Quan parlem de pobresa, parlem d'una situació multifactorial, no n'hem de parlar per separat, sinó que s'ha d'analitzar a través de la suma de tots els factors", ha explicat Ferran Busquets, vocal de pobresa d'ECAS.

L'informe analitza també els indicadors de pobresa i econòmics de la darrera dècada, en què la taxa AROPE no ha baixat del 22,5% mentre que el PIB ha tornat a créixer després de la crisi de 2008. La situació econòmica es recupera mentre que la ciutadania no ho fa. Els elevats índexs de pobresa no responen a una situació conjuntural, sinó a una situació estructural: el model socioeconòmic no és capaç de reduir-los. De manera constant, un de cada cinc catalans viu en risc de pobresa o exclusió a Catalunya, fent manifesta la cronificació d'aquesta situació. "Veiem amb preocupació una certa acceptació, normalització i resignació respecte aquests nivells de pobresa i exclusió totalment inacceptables", ha lamentat Puigdemont.

Aquesta divergència fa palesa la feblesa del model de protecció social i les entitats denuncien el desequilibri pressupostari en la inversió social entre salut (26,6% sobre el total dels pressupostos de la Generalitat per 2022), educació (18,8%) i drets socials (protecció i promoció social i habitatge i territori, amb un 9,9% en conjunt). El total de la inversió social, a més, amb prou feines es recupera després de la crisi de 2008 i suposa un percentatge del pressupost molt menor del que representava abans. 

ECAS denuncia que des de la primera línia d'atenció la situació és pitjor del que mostren les xifres, i que no es pot resoldre amb mesures conjunturals un problema estructural. "Les respostes polítiques continuen funcionant amb la lògica de l'emergència temporal quan les xifres mostren un problema crònic", denuncia l'informe, que també constata que el model és incapaç de transformar el creixement econòmic en millores de les condicions de vida.

Les dades mostren situacions arrelades al fons de l'estructura socioeconòmica, i per tant, ECAS reclama un canvi de paradigma que s'ha de vertebrar a partir de la Renda Bàsica Universal. Mercè Darnell, cap del programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Diocesana de Barcelona, ha recordat que "totes les persones són febles i vulnerables davant les circumstàncies de la vida" i que, per tant, "els recursos no han de ser només per persones en situació d'exclusió, si és així deixem sempre col·lectius fora". En aquest sentit, ha demanat que "el pla pilot de Renda Bàsica Universal a Catalunya sigui un punt d'inflexió". Alhora, i mentre no s'implementi, les entitats urgeixen l'administració catalana i espanyola a millorar les prestacions existents, harmonitzant la Renda Garantida de Ciutadania i l'Ingrés Mínim Vital, que en tots dos casos han arribat a menys d'un 10% de la població a la que es dirigien.