Actualitat

Titular notícies

En un món cada cop més tecnològic, les dones no poden quedar al marge

Dimecres 10 Febrer 2021

Corria l’any 2016 i Nacions Unides proclamava l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Als cementiris de mig món, a les runes arqueològiques i entre arxivadors es van sentir aplaudiments i crits de ‘ja era hora’: Hipatia, Marie Sklodowska-Curie, Marie Sophie Germain o milers d’anòmimes matemàtiques, astrònomes, físiques, químiques, enginyeres… o simplement amants de la recerca, la ciència, la tecnologia i la vida van veure reconeguda la seva passió i el dret a tenir-la, la feina feta en el passat i, sobretot, la necessitat que cal que les dones sumin també en aquests àmbits.

Avui, encara sols un 30% dels investigadors són dones tot i que som la meitat de la població del món. I és que només al voltant d’un 30% de les estudiants comencen aquest camí i escullen estudis superiors en ciència, tecnologia, enginyeria o matemàtica. L’Alejandra Garrido i la Lídia Ocaña, dues enginyeres en Telecomunicacions i apassionades de la tecnologia, són conscients que la lluita comença a les aules. Cal lluitar contra estereotips, mites i models que la societat ofereix però també contra idees arrelades dins de moltes de nosaltres. Aquestes dues mentores del Programa Rossinyol de Servei Solidari són membres de Young it girls, associació a través de la que s’impliquen en aquesta tasca.
 

Avui, encara sols un 30% dels investigadors són dones tot i que som la meitat de la població del món. 

 
  “Des de petita, tenia clar que m'agradaven més els números que les lletres. M’interessaven les tecnologies. Així que quan tocava escollir carrera sabia que volia enginyeria però no sabia quina. Vaig anar al Saló de l’Ensenyament, a l’stand dels Industrials. Em van preguntar: “A quines empreses et veus treballant en un futur?” En vaig dir quatre o cinc i em van dir: “Vés a parlar amb el noi de Telecos”. Ho vaig fer i vaig tenir clar que volia estudiar Enginyeria en Telecomunicacions. Ara he acabat i si miro enrere, ha estat molt dura! Però sé que he escollit la bona per a mi. Ara recolliré el fruit del meu esforç. Em sento orgullosa”, assegura la Lídia Ocaña (22 anys), nascuda a Vilafranca del Penedés i que treballa com a software developper.
 
  L’Alejandra Garrido Atienza (27 anys), “sóc de Portbou, l’últim poble de Catalunya o el primer segons es miri”, també enginyera en Telecomunicacions, fa el doctorat industrial a la UPC i MiWendo -l’empresa en què treballa-, “en imatge de microones per a aplicacions mèdiques. Fem un dispositiu que pot detectar un càncer de colon fent servir el microones -similar a la ressonància magnètica per un tipus d’ones diferents que no danyen teixits”.

Més enllà de la seva feina i els estudis, les dues viuen la tecnologia com una passió i des de l’activisme. L’Alejandra afirma rotunda que la ciència “és tot, el cotxe i les vacunes. Gràcies a ella vivim en el món que vivim i avancem”. La Lídia ens comparteix que la tecnologia, per a ella, “significa innovació i canvi constant. Fa pocs anys que existeix internet, el meu àmbit d’estudi, i serveix per aplicar-ho a gairebé tot a la vida. M’encanta el que faig perquè no deixo mai d’aprendre, tot està en constant moviment i evolució. Això em motiva perquè no quedaré estancada”.

I com totes les apassionades, no perden oportunitat de compartir la seva passió i fer-la estimar, sobretot a nenes i dones que ho tindran difícil per conèixer-la. Volen que també s’imaginin un futur acadèmic, professional i laboral en aquest àmbit… si és el cas. 

 

Les escoles i les famílies: estereotips, rols, acompanyament


“Hem començat aquesta carrera sense tenir gaires referents. I sabem que en escoles i instituts, algunes noies no s’havien trobat amb el suport de famílies, professors o companys per escollir carreres en aquests àmbits i tirar endavant, o se les ha infravalorat en l’àmbit matemàtic o científic”, ens comparteix la Lídia, per raonar les seves accions sensibilitzadores que les porten a centres educatius.

Saben que aquest activisme xoca, moltes vegades, contra antecedents històrics, entorns socials i familiars. “En la societat actual, capitalista i patriarcal, ja els va bé que les dones creguem que se’ns donen millor les cures, les lletres i que som més empàtiques”, assegura l’Alejandra, i que així, a l’hora de decidir carrera universitària, ens inclinem per estudis lligats a aquelles qualitats “potser perquè ens han educat així, potser perquè interessa a la societat o perquè no volen dones en llocs de poder i sí en treballs més precaris -pitjor pagats i en pitjors condicions-” afegeix. Saben que en aquesta tasca sensibilitzadora, es mouen en terrenys de creences com aquestes però també d’altres com “es diu que les condicions quan et vols dedicar a la investigació en ciència o tecnologia són precàries si no treballes en una empresa o centre amb recursos, pots arribar als 40 anys sense un sou fix… Per què no diuen que les carreres tecnològiques ho tenen més fàcil per conciliar pel tipus de feina? O per què les empreses del sector són més modernes i es preocupen per la flexibilitat, per facilitar conciliació de vida familiar i professional? Aquesta és la clau”.
 

Aquest activisme xoca, moltes vegades, contra antecedents històrics, entorns socials i familiars


Young it girls, apropant la tecnologia



Sumant totes aquestes inquietuds i somnis, neixia Young it girls, l’any 2017. “L’Anna Grau, enginyera, va reunir sis noies més dedicades al món de la tecnologia i van fundar l’associació” explica l’Alejandra, que és qui la presideix ara.  “Promovem la tecnologia entre les nenes creant referents femenins i trencant estereotips, volem apropar-los, sobretot a les d’entorns més vulnerables, i eliminar la bretxa en el món digital”. En el món en què vivim cada cop més tecnològic les dones no poden quedar al marge, cal que en facin ús però “també que formin part del seu desenvolupament. Si no la dissenyem nosaltres, només la dissenya la meitat de la població: els homes. Hi ha uns biaixos de gènere que cal intentar reduir al màxim. Cal diversitat en el disseny, construcció i desenvolupament de la tecnologia, i no només de gènere!”.
 

En el món en què vivim cada cop més tecnològic les dones no poden quedar al marge.

La Lídia comenta que “el que més ens agrada és anar a centres i escoles a fer activitats enfocades a aprendre tecnològicament o en ciència però d’una manera divertida… Així nens i nenes veuen que la ciència no és estudiar matemàtiques i punt. Es poden aplicar a molts àmbits de la vida i disciplines i que pot ser super divertit. Si els surt bé, potser s’animen a continuar investigant per aquest camí. Volem que les noies confiïn més en elles mateixes i els animem perquè segueixin el que els agrada, que no es facin enrere per coses que han vist a la vida i que potser no són certes o que algú els ha posat al cap. Si no els agrada, genial. Les activitats són mixtes perquè creiem que això ho ha de veure tothom. Nens i nenes han d’aprendre que hi ha referents femenins que fan coses. No només homes grans són científics o investigadors i que no creguin que no poden arribar mai allà.” I és que per a ella, tothom pot aportar en investigació: “tant homes com dones tenen molta capacitat per aportar coses en aquests mons. Fins ara i encara passa, al 50% de la població no se les ha potenciat prou i s’ha perdut molt de talent i s’està perdent. Això és el que volem evitar. Tots i totes podem aportar. El que no volem és que dones i nenes es facin enrere per influències externes o pensaments interns.”
 


Referents



Les dues coincideixen en reconèixer que no van tenir dones referents i directes en aquest camp, quan eren petites. Ara que van per les escoles promovent models i treient a la llum noms, també coincideixen en destacar el seu personatge:  Hedy Lamarr. “En aquest procés de descobriment de dones científiques i tecnològiques, destaco Hedy, la inventora de la tecnologia en què es basa el wifi, tot i que va néixer a principis del segle XX. Era super polivalent i va trencar estereotips: va ser espia a la Segona Guerra Mundial, actriu a Hollywood, una dona llesta, espectacular i preciosa”, explica l’Alejandra. I afegeix que també hi ha referents propers: “actualment, i li dic a ella, per a mi la Marta Guardiola, tutora de doctorat i fundadora de l’empresa on el faig, n’és una. És un exemple que va fundar des de zero després de fer el seu postdoc i, a més, és una dona humil, propera i empàtica”.
 






 

Altres recursos


I si Einstein fos dona? #NoMoreMatildas, una campanya per fer visibles les científiques. Busca combatre l'efecte Matilda o oblit de les investigadores i l'impulsa l'Associació de Dones Científiques i Tecnòlogues.
 

Més sobre...: gènereacció , rossinyol
Últimes Notícies