Actualitat

Titular notícies

Somio que siguem capaces de trencar tots els sostres de vidre que trobem en el nostre camí

Divendres 31 Juliol 2020

L’any 1962, el 31 de juliol va ser declarat Dia Internacional de la Dona Africana. Des de llavors, molts són els reptes que elles han superat i molts els canvis que han aconseguit. El camí però és llarg i, per recordar-ho, parlem amb l’escriptora i activista en l’àmbit del feminisme militant Remei Sipi. La Remei va néixer a l’illa de Bioko i viu a Barcelona, on va venir a estudiar quan el seu país, Guinea Equatorial era una colònia espanyola. Dona lluitadora, convençuda que la majoria ho som, va fundar l’associació E WAISO PAOLA. Des de les fundacions Servei Solidari, Benallar i Educació Solidària volem conèixer i reconèixer la seva lluita  plena de dignitat i la de totes les dones africanes amb què col·laborem a casa nostra i al Senegal, en aquests dies. 
 

Per què i per a què un Dia de la Dona Africana?
Tot el que sigui fer visibles les dones africanes benvingut sigui, ja que elles són les creadors d'estratègies que sense voler exagerar, mantenen la vida en el continent i fora d'ell. Per això, fixar un dia per homenatjar-les és el mínim exigible en pro del reconeixement universal de la seva vàlua. Crec que no sols hi hauria d'haver un dia de la dona africana, ja que miraria de fer-la més visible, mitjançant accions formatives i incloent-la en projectes encaminats al seu empoderament i independència.

Com la definiries tu, la dona africana que celebrem?
Per a mi la dona africana, i per extensió totes les dones, és una dona lliure, empoderada, independent i col·laboradora amb altres per teixir una xarxa que ens permeti una major justícia social, igualtat i en definitiva la millora del conjunt de les nostres societats.  

Què aporten i què podrien aportar les dones africanes al món?
Com totes les dones, no sols les africanes, aportem tot un bagatge en el fons i la forma de fer, en tots aquells espais on hem aconseguit fer-nos visibles, que ens diferencia entre altres coses per una major eficiència no només pel que fa a les cures, sinó també en l'espai econòmic, així com en la lluita pels drets humans i mediambientals.

 

Aportem tot un bagatge en el fons i la forma de fer, en tots aquells espais on hem aconseguit fer-nos visibles, que ens diferencia entre altres coses per una major eficiència no només pel que fa a les cures


Quines dificultats tenen en comú amb altres dones? Quines dificultats els són pròpies?
Les majors dificultats amb què ens trobem fan referència sobretot al no reconeixement de les nostres potencialitats i a la invisibilitat, de vegades emmascarada en certs paternalismes del tot innecessaris. La pròpia invisibilitat a què ens sotmeten en molts casos, ens provoquen una baixa autoestima, que comporta una exclusió en determinats espais que podríem enriquir amb les nostres aportacions diverses, dins d'una societat cada vegada més multicultural i on es requereix la suma d'identitats i formes de fer diverses per donar resposta als reptes que les nostres societats complexes ens plantegen cada dia.
 

Les majors dificultats amb què ens trobem fan referència sobretot al no reconeixement de les nostres potencialitats i a la invisibilitat.


Quins són els teus referents -personals, familiars però també públics- com a dona i com a dona africana?
Podria fer una llarga llista que sens dubte començaria en l'espai familiar com a primer i bàsic baluard de la meva manera de ser dona africana: la meva àvia, la meva mare, les meves germanes. És l’exemple de la meva família matrilineal que ha marcat el meu aprenentatge fins avui. I a nivell públic i parlant del continent africà, els meus referents són: Graça Machel, Werewere Liking Gnepo, Wangari Matari, Ellen Kuzmayo, Maya Angelou; entre d'altres.

Què han de dir elles sobre el desenvolupament polític i econòmic dels seus països? Què han de dir sobre l'Àfrica que volen?
Elles podrien dir, igual que molts homes: no hi ha una única Àfrica, ja que l'Àfrica és diversa com diverses són les seves dones. Cadascuna en el seu camp aporta el seu granet de sorra per a la bona governament d'aquest continent. Desitgem una Àfrica en què el respecte als drets humans sigui una prioritat en totes les polítiques dels governs de les nostres societats.

 

No hi ha una única Àfrica, ja que l'Àfrica és diversa com diverses són les seves dones.


Dona, africana ... i immigrant. Triple estigma? Triple prejudici? Com plantar-hi cara?
Bàsicament crec que s'ha de plantejar una estratègia sobre com desterrar tòpics, pel que fa a la imatge que es té de nosaltres, a la vegada que mostrar-nos, no com a víctimes, sinó com les creadores que som d'estratègies per a la supervivència i la convivència en aquesta societat actual multicultural i multiètnica.

De nena vas imaginar que series escriptora, professora, activista, migrant...? Com eren les dones de la teva família? Què reconeixes d'elles en tu?
La veritat és que he arribat a ser escriptora per una barreja entre l'atzar i les circumstàncies personals i col·lectives de l'època que em va tocar viure. No em puc considerar migrant en el moment de l’arribada ja que vaig venir a estudiar al territori peninsular amb el meu document d'identitat espanyol. Guinea Equatorial encara era colònia espanyola.

Pel que fa a la meva faceta d'activista, vull assenyalar que la situació en què ens trobàvem a Espanya, els diferents problemes que havíem de encarar per obrir espais socials, econòmics i culturals propis, em van conduir a enarborar la bandera de l'activisme social.

D'altra banda sempre vaig tenir present el reflex en mi de les formes de ser i actuar que havia après amb la meva família materna, la fortalesa i la tan esbombada frase que repetia la meva àvia: "imprescindible tenir la independència econòmica", que posteriorment vaig trobar plasmada en l'obra "L'habitació pròpia" de Virginia Wolf; obra que mai havia arribat a llegir la meva àvia, com et pots imaginar.

  

Quin futur somies per a les dones africanes? Com podem, altres dones d'altres realitats, contribuir-hi?
Pot resultar recurrent, però la veritat és que somio el mateix futur per a les africanes que per a la resta de dones del món: que siguem capaces de trencar tots els sostres de vidre que trobem en el nostre camí i que ens impedeixen la realització dels nostres drets com a éssers humans en plenitud.
 

I per LES AFRICANES EN PARTICULAR, EL MEU GRAN SOMNI ÉS: VEURE'NS EN LA LLUITA PELS DRETS HUMANS, i que alhora aquesta mateixa LLUITA ESDEVINGUI UNA REALITAT.


Pel que fa a l'aportació de la resta de dones no africanes, esperem que siguin proactives pel que fa a desterrar tòpics i estereotips que ens permetin caminar en peu d'igualtat transitant els camins que ens portin a una major llibertat i justícia social.

Més, sobre...: gènereacció , africa
Últimes Notícies