Actualitat

Titular notícies

La valentia dels nois i noies del Tasta'm

Divendres 22 Maig 2020

L'Aurora, coordinadora del programa Tasta'm, el programa d'Acollida sociolingüística i ocupacional per a joves menors estrangers no acompanyats, ha fet aquesta bonica reflexió durant aquests dies de confinament. Un relat que hem volgut compartir amb tots vosaltres i que val molt la pena.

Reflexions en el confinament

Durant aquest període de confinament crec que totes hem tingut temps, molt temps. Temps per detenir-nos i mirar enrere, recordar i valorar la nostra vida. En l'àmbit laboral, volia compartir les meves reflexions sobre la meva experiència professional a Servei Solidari.

Formo part de l'equip Tasta'm, un projecte que es va impulsar l'any 2013 gràcies a dues companyes que van detectar la necessitat de respondre a les necessitats i als interessos dels joves migrants no acompanyats que participaven al projecte de Formació lingüística per adults migrants. Un projecte que va néixer sense recursos econòmics, però gràcies a l'empenta, la dedicació i l'entusiasme de totes les professionals que han passat pel Tasta'm, ha anat creixent dia a dia i transformant-se. Ja són quatre anys els que porto treballant a la Fundació, i sempre agrairé l'oportunitat i la confiança que em van donar per treballar en un projecte tan ple de màgia, com és el Tasta'm. Quatre anys d'esforços, d'aprenentatge, de creixement personal i professional, d'alegries, d'algunes tristeses... Quatre anys intensos, diferents,  emocionants i molt gratificants.

Amb un equip unit, fort, entusiasta, creatiu, competent, solidari, amb carisma, amb il·lusió i amb molt potencial. Durant tot aquest temps he tingut la gran sort de pertànyer a un gran equip, un equip que admiro, tant en l'àmbit professional com personal, que valoro i aprenc moltíssim cada dia, un equip molt heterogeni, interdisciplinari i intergeneracional, i això és el que el fa tan especial. Som gent amb edats des dels 20 fins als 70 anys. Cadascú amb el seu tarannà, però junts fem un tàndem increïble. El que més valoro i trobo a faltar, són les seves ganes de treballar, de compartir, de viure, l'alegria que transmeten i l'amor que prediquen amb les seves paraules i amb els gestos més insignificants.
 

El que més valoro i trobo a faltar, són les ganes de treballar de l'equip, de compartir, de viure, l'alegria que transmeten i l'amor que prediquen.

Però avui, no us volia parlar de l'equip, encara que és el motor del projecte i sense ells res seria possible. Realment volia aprofitar l'ocasió per parlar del procés i l'evolució dels joves que han participat en el projecte durant aquests quatre anys, ja que a avui dia, encara mantenim el vincle amb molts d'ells. Crec que una de les coses més enriquidores de la nostra feina, és veure que les persones tiren endavant i que tard o d'hora, aconsegueixen complir els seus objectius. 


Els joves del Tasta'm

Molts dels joves quan van entrar al Tasta'm tenien 16 anys i ara ja en tenen 20, com passa el temps! És impressionat veure com creixen, com maduren, com canvien, la gran evolució que fan a nivell lingüístic i, sobretot, t'omple d'alegria veure com aconsegueixen grans èxits i acaben complint els seus somnis. Ser testimoni dels seus processos i veure que amb un acompanyament coordinat amb diferents entitats, amb tot l'esforç i la voluntat que tenen, aconsegueixen tot el que es proposen. Són molts els que estan treballant i els que segueixen estudiant, fins i tot hi ha alumnes que ja estan fent un GRAU MIG.

Quan ens vénen a visitar,  no es poden ni imaginar la gran alegria que ens donen, com ens reconforta que vulguin compartir i veure'ns, que encara se'n recordin de nosaltres i segueixin valorant i agraint el seu pas pel projecte. 

Molts dels joves quan van entrar al Tasta'm tenien 16 anys i ara ja en tenen 20, com passa el temps! És impressionat veure com creixen.

Hi ha joves que des del primer dia ja saps que tiraràn endavant com sigui, doncs tenen moltes habilitats, capacitats i maduresa, però malauradament, d'altres et preocupa molt com pot encarrilar la seva vida, si realment tindrà els recursos que necessita i el suport per sortir-se. No és gens fàcil ser un menor no acompanyat en el nostre estat, sobretot amb el funcionament del sistema de protecció del menor, que molts cops es centra en una atenció molt assistencialista. Tot per la manca de recursos i d'estructuració. Obliden que cada persona és única i té unes necessitats diferents que s'han de contemplar i conèixer.

Hi ha joves, que durant el seu pas pel programa van viure situacions molt complicades, però així i tot, això els va fer més forts, més resilients i més madurs. I ara, són exemples a seguir i podrien ser referents per moltes persones. Mai està tot perdut i sempre tenim l'oportunitat de canviar les nostres vides, però  tots necessitem algun suport i acompanyament per tirar endavant en els moments més difícils. Desgraciadament, hi ha moments en què no han tingut allò que necessitàven, però tot i així han tirant endavant.

Si hi ha una cosa que sento per aquest jovent, és admiració. Per què? Per com en són de valents deixant tot enrere i arriscant les seves vides per aconseguir un futur millor, però sobretot, per la solidaritat que desprenen la majoria d'ells i elles. Fan aquest viatge migratori és per ajudar a les seves famílies a tenir una vida millor. També per la seva fortalesa, la intel·ligència, per com en són d'agraïts i, sobretot, pels valors que tenen. Uns valors que al món occidental cada cop estem perdent més.

Si hi ha una cosa que sento per aquest jovent, és admiració.

He après molt i vull continuar aprenent d'ells i d'elles, els dono les gràcies per haver-me ensenyat tant, amb la seva actitud, amb la seva forma de ser i de viure. Em sento afortunada de poder treballar amb persones que em fan créixer i em donen forces, ganes i il·lusió per continuar lluitant per un món més just i igualitari. 

Gràcies, gràcies i gràcies. 

Més, sobre...: tasta'm
Últimes Notícies