Actualitat

Titular notícies

Posem la cura de la vida en el centre!

Dijous 30 Abril 2020

La Covid-19 ha arribat i, per més que alguns s’hi capfiquin, no cal buscar culpables de l’aparició d’aquest virus. En aquests mesos, els mitjans de comunicació, alguns polítics  i científics, artistes o ‘influencers’ buscant més likes… han dedicat temps i espai a acusar uns i altres de la seva creació, expansió i efectes.

Aquesta pandèmia, com totes, és injusta. I un cop més, ataca les persones que viuen en espais o moments de més vulnerabilitat, les que viuen als marges d’aquesta societat capitalista que hem anat construint, desigual i agressiva. Infants i joves en risc, famílies en situacions econòmiques precàries, persones soles i grans…  aquí si que cal que dediquem temps i espai a reflexionar… i a actuar!  

Aquesta crisi ha tornat a demostrar que moltes de les activitats essencials de les nostres societats -cura dels grans i dels petits, neteja, supermercats…- són activitats “fortament feminitzades” segons publica l’economista feminista Carmen Castro. Algunes dades? Les dones suposem el 85% del personal d’infermeria i ocupacions relacionades; el 70% de les treballadores de farmàcies; el 90% del personal de neteja d’empreses, hotels i llars i més del 80% de les caixeres de supermercat.

Moltes dones, pel seu ofici o tasca, están en primera línia i, de vegades, sense protecció i en situacions d’inseguretat. I entre elles, més exposades encara, les dones que treballen en precari, algunes de països empobrits, d’altres que són caps de família, migrants en situació irregular o que no van poder completar els seus estudis, algunes dones que viuen en petites habitacions llogades amb els seus fills o altres companyes… Moltes de les dones amb que treballem des de les nostres fundacions tornen a ser doble víctima.

Cal estar-ne pendents. Volem duplicar els efectes del virus? O volem ajudar perquè faci menys mal? I no parlem només de posar-nos mascaretes i guants, de quedar-nos a casa i de no fer petons.

Recorda-ho!

No observar al nostre voltant sense veure els atacs als més vulnerables, és duplicar
Mirar i callar davant d'auestes situacions, és duplicar
Veure i no actuar, en la mesura de les nostres possibilitats, és duplicar

Per això us proposem

  • Si depèn de nosaltres, garantim el salari o part del salari d’aquestes dones -de les dones de la neteja, de les que cuiden persones grans o infants, de les que donen un cop de mà en un restaurant o en un lloc del mercat…-  Recordeu-ho! Algunes han deixat de treballar -el teletreball no és una opció!- i les que continuen treballant, fan més hores i en situació de risc en alguns casos.
  • Preocupem-nos per saber com estan. Un whats, una trucada… Elles formen part de les nostres famílies i dels petits negocis com en formen els companys d’un despatx o d’una fàbrica. Són les nostres companyes.
  • En cas que aquestes companyes siguin d’altres països, garantim que tinguin accés a la informació sanitària més bàsica i l’entenguin.
  • No les oblideu! com pesa la soledat del qui està aquí sense la seva família, sense xarxa. I recordeu que la por es multiplica quan no es pot compartir. Escolteu-les, doneu-los un espai per recollir el seu neguit i acompanyar-lo.
  • La precarietat i vulnerabilitat que algunes pateixen no és sols sanitària o econòmica. No oblidem la violència intrafamiliar, de parella, de veïnatge… Estigueu atentes ara que les cases queden tancades i les parets es converteixen en muralles.  "La violència no desapareix d'un dia per l'altre. Hi ha una xifra oculta que no ens està arribant" als jutjats i comissaries, assegura la diputada de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) i responsable del torn d'ofici, Carmen Valenzuela. En canvi, els telèfons habilitats viuen un repunt de més d’un 30% de trucades.

Quan aplaudim a les 8, fem-ho per elles també. No les invisibilitzem. Agraïm el que fan. Netejant les escales o les residències de gent gran, netejant les estacions de metro o les residències d’avis, fent de reposadores als supermercats o recollint la fruita que després anirà al mercat… també ens salven!

Ara més que mai, com deien les feministes des de fa dècades, posem la cura de la vida en el centre! Aprofitem l’esquerda que el virus obre al sistema que no ens agrada per contribuir, des d'ara mateix i d’una manera justa i solidària, a construir la comunitat que reclamem des de fa temps. Una comunitat on no es pugui classificar els seus membres com a "no essencials", perquè la vida sempre ho és.

Més, sobre...: GènereAcció
Últimes Notícies